.
En canvi, els verbs de percepció construeixen la subordinada amb un verb en indicatiu. Per exemple:
He sentit dir a la Júlia moltes bestieses.
He sentit que la Júlia deia moltes bestieses.
Vaig veure'l fugir davant meu.
Vaig veure que fugia davant meu.
[...]
a efectes de a l'efecte de als efectes de
La locució a l'efecte de és sinònima de a fi de, amb la finalitat de.
Les formes als efectes de i a efectes de són el plural de a l'efecte de. (En el cas de a efectes de, la pèrdua de l'article és deguda a un procés de lexicalització.)
Per tant, cal [...]
pot fer servir l'expressió a peu dret. Per exemple:
M'esperava a peu dret davantde la porta de casa.
Van estar una bona estona a peu dret fins que van decidir entaular-se.
L'adverbi dempeus té el mateix significat, però és menys habitual. Per exemple:
És una escultura de bronze d'una figura que [...]
Els sons laterals (ela o ela doble) es poden geminar en una sèrie de casos, i llavors s'escriuen amb les grafies tll i tl.
Se sol pronunciar palatal en els parlars nord-occidentals i centrals (espatlla,
pronunciat espall·lla). En canvi, es pronuncia alveolar en els parlars valencians i baleàrics [...]
.
L'ajuda per part de les ONG als països subdesenvolupats és vital.
Va venir acompanyada per part d'un noi molt atractiu.
Les pancartes van ser retirades per part del servei de seguretat.
En aquest tipus d'oracions, també es pot introduir l'agent amb les preposicions per o de. Per exemple:
Gol [...]
El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple:
Ha de cuidar la mare perquè està malalta.
Cuida't, que fas ulleres.
Si no es cuida [...]
Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:
a començament d'any o a començaments d'any
a principi de mes o a principis de mes
a final d'estiu o a finals d [...]
De vegades, els verbs poder i haver de apareixen coordinats davant d'un infinitiu. En aquests casos el verb d'obligació haver de apareix sempre en segon lloc. Per exemple:
És un home que ha cregut en tot allò que encara no existeix però que sí que pot i ha d'existir (i no ...que sí que ha i pot [...]
hi substitueix els complements introduïts per les altres preposicions. Per exemple:
M'he acostumat a dormir despullada: M'hi he acostumat.
M'ha parlat molt de tu: Me n'ha parlat molt.
Pensa en el seu fill sovint: Hi pensa sovint.
Es desviu per les filles: S'hi desviu.
Compta amb mi: Compta-hi.
Van carregar contra [...]
La locució preposicional de l'ordre de serveix per indicar una quantitat aproximada d'alguna cosa. Per exemple:
Compten que enguany tindran uns beneficis de l'ordre de deu milions d'euros.
[...]